Unsent

On marxen els sentiments no expressats?
Potser es van fent petits i petits
fins trobar el seu final en un batec
que els treu del cor.

O potser es fan forts i grans
enfortint la seva cuirassa amb el temps
tot esperant el moment just per esclatar
i destrossar tot allò que t’envolta
incloent-te a tu mateix.

Llavors … on es guarden les cartes no enviades?
Les arraconem en un calaix que mai obrim?
Les fem pedaços per eliminar el seu rastre?

Si les trenques no arribaran mai a destí
que potser fora bo aplaçar en el temps.
Si les guardes poden trencar-te el cor
quan menys t’ho esperes en retrobar-les.

Què fem d’aquelles cartes
escrites amb tota la passió del món?
Què en fem quan creiem
que no és el moment de rebre-les?

Deja un comentario