Ets lluny. Massa lluny. Quan penso en la distància que ens separa, en l'aire que tenim entre mig, no veig el dia en que pugui donar-te la mà. Ets a prop. Tan a prop. Quan tanco els ulls i et veig davant meu, que estàs a tocar, a escassos centímetres, i només he de moure'm [...]
Vull…
Vull veure't venir. Apropar-te. Sense deixar de buscar-me als teus ulls. Vull sentir-te entrar en mi, com la teva olor s'endinsa, em poseeix. Vull que prenguis, encara més, les regnes del meu cor. Besa'l. Mossega'l. No pateixis, que no en tindràs mai prou. Vull dibuixar el teu nom a un camp de blat acabat de [...]
La carícia que encisa
Sento el teu dit com baixa. A poc a poc. Sense presses. Com volent absorvir tot de sensacions mentre descendeix pel meu front i passa per entre les celles. Un petó desvia la meva atenció. Però el teu dit segueix decidit fent el seu camí per damunt del nas, tranquilament. Dolçament. I tot just arribar [...]
Marjane
Fa molt que no puja a la teulada de casa seva. Tot sovint despenjava l'escala que donava accés a les golfes, hi pujava i, després de passejar a les fosques per un laberint de caixes i mobles vells plens de pols, obria la finestreta que per sortir a l'aire lliure, ben a prop de la [...]