El timó de la meva nau

El timó d’un vaixell nou i desitjat
és meu. Ja el tinc a les mans.

I sembla mentida que faci més por
conduir amb mà ferma el propi destí
que deixar-se portar pels corrents
d’una mar imprevisible.

I sembla mentida que ara desitgi,
com un jovenet obert a la vida,
creuar la immensitat de l’oceà
per saber què m’espera a l’altra banda.

I sembla mentida que ja no sigui covard,
i que l’estabilitat del port no sigui la raó
del gaudi de la meva existència.

Ara vull aigua. Sal. Tempesta i llamps
per assaborir la mar en calma.

I sempre allà on hagi portat jo la meva nau.
Amb el meu timó. Amb les meves mans.

Deja un comentario