Press "Enter" to skip to content

Categoría: Protopoesía

M’agrada

M’agrada fer camí amb tu.
Passejar de la teva ma,
suau i ferma,
sense romb conegut.

M’agrada que descobrim plegats.
Tresors amagats sota les pedres,
als plecs de les fulles dels arbres,
a dins dels nostres cors oberts.

Temps

Ja no ser què fer.

I mira que ho probo
I per això em relativitzo,
Però mai esteu contents amb mi.

Miro de ser equitatiu i compensar
Però sempre penseu que no,
Que em modifico de manera equivocada
I que vaig en contra vostra.

Lluny. A prop

Ets lluny. Massa lluny.
Quan penso en la distància que ens separa,
en l’aire que tenim entre mig,
no veig el dia en que pugui donar-te la mà.

Ets a prop. Tan a prop.
Quan tanco els ulls i et veig davant meu,
que estàs a tocar, a escassos centímetres,
i només he de moure’m una mica per besar-te.

Vull…

Vull veure’t venir. Apropar-te.
Sense deixar de buscar-me als teus ulls.

Vull sentir-te entrar en mi,
com la teva olor s’endinsa, em poseeix.

Vull que prenguis, encara més, les regnes del meu cor.
Besa’l. Mossega’l. No pateixis, que no en tindràs mai prou.

La carícia que encisa

Sento el teu dit com baixa. A poc a poc. Sense presses. Com volent absorvir tot de sensacions mentre descendeix pel meu front i passa per entre les celles.

Un petó desvia la meva atenció. Però el teu dit segueix decidit fent el seu camí per damunt del nas, tranquilament. Dolçament. I tot just arribar a la punta, em regales un somriure.