Press "Enter" to skip to content

Categoría: Protopoesía

Lluna

 

Faig a la lluna testimoni de l’enllaç
perquè ella tindrà enveja del sol
que, altiu, ardent i engalanat,
il·luminarà el moment del SÍ.

La seva força de plata acaricia,
tendrament, suaument i dolça,
els anells que al migdia lluiran

Amanece

Amanece

El sol despunta y su calor rompe el hielo
de una nueva noche fría ausente de ti.
Saluda al recuerdo de constantes “buenos días”,
de multitud de desayunos y campos de tulipanes.

Amanece

Y tus palabras vuelven igual que tu voz

Impotent

Què fer quan l’enyorança
és una daga de gel al cor?
Si fer l’amor amb l’estimada
t’ensenya el camí al paradís
però fa brollar llàgrimes de dolor

Què fer? Què sentir?

Si imaginar un xiuxiueig,
el seu riure o el seu petó

La teva lletra

Ja m’estudiaré la teva carta.
Analitzaré la teva lletra, l’escriptura escarpada,
els canvis dels traços depenent del tema
o si alguna llàgrima ha acaronat el paper.

Avui em quedo amb el sentiment viu.
Sí. Viu.
Amb l’amor en tinta blava surant el paper.

Eterna

Si día estando lejos encuentras
en la impetuosidad del río mi fuerza
en el abrigo del sol mi abrazo
en el misterio del mar mi silencio
en la inmensidad de la noche mi calma.
en la sencillez de una flor mi esencia…

Si sientes, aun sin verme, mi mirada
y percibes, sin oírme, mis palabras.