Em sento inundat de tu,
i els meus sentiments desborden
en versos sense rima
que cauen a bassals de poemes
que només parlen de tu. I de tu. I de tu ….

Tu brilles des de sempre, i per sempre,
dins el meu cor malalt d’amor.
I és per això que la teva llum és eterna,
perpètua, immortal.

Com el no-ocàs de l’estiu als pols.
Un sol continu que mai es pon
i que il·lumina i dóna escalfor
a tothom qui abraces amb els teus rajos.