Press "Enter" to skip to content

Autor: marctorrano

Alice in wonderland

Abre la puerta de su habitación con una sonrisa sosegada buscando la cama para estirarse en ella. Uno, dos y tres botes con los pies descalzos y juntos sobre la moqueta le sirven para lanzarse de espaldas sobre el colchón, y desparramar sobre él las pastillas restantes dentro del bote que sujetaba con su mano derecha. Alicia decidió hace unas horas lanzarse tronco abajo del árbol.

Y en su viaje es feliz. Todos los problemas que la presionan día sí y día también desaparecen. La sensación es extraña pues, contrariamente a lo que cabría suponer, no cae por el agujero sino que se eleva hacia la copa de ese frondoso árbol. Y vuela. Y ríe. Ríe a carcajadas sin un por qué, pero … es maravilloso.

Otoño

Otoño. Tiempo de bajada. De lluvia.
De colores cobrizos y antesala del frío.
Tiempo de abrigarse. De abrazarse.
Tiempo que deseo pasar contigo.

Otoño. Estación que deja atrás un verano
lleno de luz, calor. Que me dio tu risa.

Nadal

Gaudeix del Nadal.
Llums, regals, familia.
I sí, sigues solidari.

Els veus a la tele.
Nens a l’Àfrica, Àsia,
passant gana a l’altra banda
de la pantalla d’alta definició.

Boira

Boira.
M’he llevat cobert de boira,
i no només al carrer.

Sense esperar-m’ho. De cop i volta
em trobo perdut, desorientat,
sense saber del cert
on em portaran les meves passes.

Fred

Friso amb l’arribada de la calor quan t’instal·les rera el cor, i comences a abraçar-lo lentament. Erices el meu pèl, m’esgarrifo quan m’atrapes i amb…

M’agrada

M’agrada fer camí amb tu.
Passejar de la teva ma,
suau i ferma,
sense romb conegut.

M’agrada que descobrim plegats.
Tresors amagats sota les pedres,
als plecs de les fulles dels arbres,
a dins dels nostres cors oberts.

Temps

Ja no ser què fer.

I mira que ho probo
I per això em relativitzo,
Però mai esteu contents amb mi.

Miro de ser equitatiu i compensar
Però sempre penseu que no,
Que em modifico de manera equivocada
I que vaig en contra vostra.

Lluny. A prop

Ets lluny. Massa lluny.
Quan penso en la distància que ens separa,
en l’aire que tenim entre mig,
no veig el dia en que pugui donar-te la mà.

Ets a prop. Tan a prop.
Quan tanco els ulls i et veig davant meu,
que estàs a tocar, a escassos centímetres,
i només he de moure’m una mica per besar-te.