Abraça’m

Tanco els ulls i em deixo caure.
Un ofec de sobte m’atrapa
però només és momentani;
només fins arribar al teu pit.

Em desprenc de tota cuirassa
perquè als teus braços sóc segur.
La teva càlida tendresa em rodeja
i desfà el meu gel que brolla,
ja fos, convertit en llàgrimes.

Les carícies sobre el meu cos,
com la pinta sobre el cabell,
desfan els nusos del neguit
per fer-me lliure i somiar.

Malgrat tot, ets amb mi.
Malgrat tot, et sento amb mi.

I és meravellós.

Tagged:

Author Details

marctorrano

Deja un comentario