Lluny. A prop

Ets lluny. Massa lluny. Quan penso en la distància que ens separa, en l’aire que tenim entre mig, no veig el dia en que pugui donar-te la mà. Ets a prop. Tan a prop. Quan…

Vull…

Vull veure’t venir. Apropar-te. Sense deixar de buscar-me als teus ulls. Vull sentir-te entrar en mi, com la teva olor s’endinsa, em poseeix. Vull que prenguis, encara més, les regnes del meu cor. Besa’l. Mossega’l….

La carícia que encisa

Sento el teu dit com baixa. A poc a poc. Sense presses. Com volent absorvir tot de sensacions mentre descendeix pel meu front i passa per entre les celles. Un petó desvia la meva atenció….

Marjane

Fa molt que no puja a la teulada de casa seva. Tot sovint despenjava l’escala que donava accés a les golfes, hi pujava i, després de passejar a les fosques per un laberint de caixes…